Iniciar una aventura empresarial requereix tenir en compte una gran
quantitat de factors i variables. De la definició final del projecte i de com
es presenti el mateix a potencials inversors dependrà en gran mesura obtenir
els recursos amb els quals començar a transitar el camí entre les projeccions i
les realitats.
La valoració que un inversor faci del nostre projecte tindrà sempre en
major o menor mesura un component subjectiu, però hi ha errors molt típics que
espanten la inversió i que convé conèixer i evitar:
1 - Sobreestimar la idea
La manca d'objectivitat és un dels defectes més habituals en el moment
d'emprendre. Sovint l'enamorament que un
emprenedor experimenta amb una idea de negoci, és un vel que ennuvola l'anàlisi
prèvia, la definició estratègica, i la formulació de previsions i objectius.
Sens dubte en l'ecosistema emprenedor són molt més nombrosos el projectes que
sobreviuen partint d'idees normals i bones execucions, que aquells que partien d'idees
brillants i van patir execucions deficitàries.
2 – Dimensionar incorrectament magnituds clau com a mercat i previsions de venda
Molt sovint els projectes que es presenten en fòrums d'inversió incorren en incongruències quant a volum de mercat i quota de mercat pretesa. Aquestes vacil·lacions poden tenir una certa cabuda en les fases 'idea' o 'pre-seed' però cauen com un castell de cartes quan es comencen a generar mètriques, sent molt difícils de justificar i donar la volta en rondes posteriors.
És important dimensionar correctament el mercat i amb això fer un exercici de realisme a l'hora de quantificar la quota de mercat que es pot aconseguir en cada període, sempre tenint en compte els recursos disponibles.
3 - Lideratge o equip desequilibrat
Una Start up sense un lideratge clar, capaç i decidit és difícil que arrenqui, però també pot resultar negatiu que l'impuls inicial depengui en excés d'una sola persona o que el líder hagi emprendre sol o poc recolzat, reptes en una gran ventall de àrees.
Si bé els 'homes orquestra' són habituals en el món emprenedor, la majoria d'inversors busquen projectes que comptin amb almenys 2 o 3 impulsors implicats, capaços i complementaris en les seves capacitats i responsabilitats.
A l'altre extrem trobem projectes que només començar ja compten en el seu staff amb veritables sopes de lletres, acumulant càrrecs, socis, col·laboradors, etc. Aquest sobredimensionament tampoc sol agradar, sobretot en una fase inicial, ja que implica o bé una pesada càrrega de costos o bé un abús del part-time i l'amateurisme.
El punt mitjà és doncs un equip equilibrat que pugui cobrir d'entrada les àrees troncals de l'empresa (direcció, màrqueting, IT, finances) i constituir el germen d'una progressiva especialització que vagi compassada amb el creixement del projecte.
4 - Manca de focus comercial
No són pocs els projectes que comptant amb una bona proposta de valor i una producció de qualitat pequen de no donar a les vendes la importància que mereixen. Una de les obsessions que tot emprenedor ha de tenir és vendre.
Sens dubte respondre a una necessitat de mercat és clau, com ho és comptar amb una producció fiable i ben resolta, no obstant si no es té clar el focus comercial, no s'articula un pla d'acció comercial i de distribució adequada i sobretot no es compte en l'equip amb 'instint assassí' de vendes, el projecte perdrà moltes de les seves opcions d'èxit.
5 - Dimensionar l'abast del projecte
¿Diversificar o concentrar apostes? ¿Anar al nínxol o atacar negocis complementaris? ¿Créixer quota al país d'origen o internacionalitzar el més aviat possible?
Moltes d'aquestes dicotomies sorgeixen durant la definició dels projectes. En aquestes fases prematures és difícil visualitzar amb claredat la relació cost / retorn dels diferents propòsits i calibrar en quina mesura abastar massa diluirà els nostres esforços o concentrar en excés limitarà el nostre creixement.
No hi ha una fórmula màgica ni comú a tots els projectes, un cop més caldrà fer un exercici de realisme per definir objectius pel que fa a quota de mercat que s'aspira a obtenir, veient que sigui raonable en relació als recursos de què es disposi.
6 - Valoracions desgavellades
Molts ho negaran però el sector del Start Up viu una borratxera de valoracions excessives, especialment en mercats com el nostre. La proliferació d'una arquitectura d'inversió incipient que aproxima els projectes a trams d'inversors que abans eren aliens a aquests vehicles d'inversió i l'empenta que diferents estaments socials (escoles de negoci, mitjans de comunicació, agències públiques, fòrums ...) estan donant a l'emprenedoria de base tecnològica, han provocat que qualsevol que tingui un Power Point, una mica de morro i algun que altre padrí s'animi a posar zeros a la valoració del seu projecte.
Si com a emprenedor el que vols és entrar en una voràgine de Fundrising confiant que entre els relleus de rondes se't presenti l'oportunitat de treure profit, no nego que encoratjar-se amb la valoració sigui el camí, hi haurà inversors que fins i tot veuran amb bons ulls aquesta empenta .
No obstant si el que vols és fer realitat un projecte en el que creus i fer-ho comptant amb companys de viatge que entenguin i apostin en el projecte més enllà que com un mer vehicle especulatiu, hauràs de realitzar un exercici de valoració que honestament et resulti creïble.
Si repassem aquests punts, al final no es tracta d'altra cosa que de primer somiar i a continuació aplicar el sentit comú. Si després de fer aquest exercici allò del que volem convèncer a tercers ens ho creiem nosaltres mateixos haurem fet un pas de gegant en direcció als nostres objectius.